Us ha tocat la loteria?
A mi no m'ha tocat (llàaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaastima!), però si vosaltres voleu veure si el vostre número ha estat afortunat, podeu comprovar-ho a http://navidadlae.terra.es/t_lae/home/home.aspx
Apa! i sort ;-)
December 24, 2007
La revolució de la interfície multitàctil
Apple va presentar l'iPhone i la forma de treballar amb ell va agradar fins a tal punt que LG o HTC van llançar els seus models basats en la idea de la interfície multitàctil. Ara aquesta es passa al camp dels ordinadors, amb un Tablet PC de Dell i rumors sobre les funcionalitats multitàctils que inclourà Windows 7, la propera versió del sistema operatiu de Microsoft.
No hi ha cap mena de dubte que Apple amb el seu iPhone ha marcat època de la mateixa manera que ho van fer els primers Macintosh. Veritat que avui en dia no ens imaginaríem un ordinador sense un entorn gràfic per a l'escriptori? doncs abans de l'arribada dels populars Macs era exactament tot el contrari. Apple va trencar motllos i va triomfar, malgrat que la seva victòria fou més aprofitada per Microsoft que per la mateixa companyia de Steve Jobs. L'iPhone, de la mateixa manera que el Mac o l'iPod en el seu moment, torna a marcar el camí a seguir per a la resta, aquesta vegada també gràcies a la seva interfície d'usuari però, sobretot, a la manera de fer-la servir. I és que lluny de necessitar un punter per treballar amb les icones i menús de les aplicacions, amb l'iPhone (i també a l'iPod Touch) en tenim prou amb els nostres dits per indicar-li el que volem i donar-li ordres.
Microsoft sembla haver pres bona nota d'això, i en la propera versió del seu sistema operatiu per a màquines desktop hi inclourà tecnologia multitàctil, si hem de creure les declaracions de Hilton Locke, un dels desenvolupadors de la shell de Windows i que abans estava destinat a l'equip de treball del Tablet PC.
En el seu bloc a la xarxa de MSN, Locke afirma literalment que "si has quedat impressionat amb les funcions tàctils a l'iPhone, ho quedaràs encara més amb el que vindrà amb el Windows 7", per afegir que la nova tecnologia rellançarà la venda de màquines OEM quan surti.
La màquina que ja incorpora tecnologia tàctil és el nou Tablet PC de Dell, el Latitude XT. Habitualment, els Tablet PC empren un llapis electro-magnètic com a dispositiu apuntador en comptes d'estar dotat amb una pantalla tàctil. El Latitude XT empra una tecnologia multitàctil que aprofita els impulsos elèctrics del cos de qualsevol persona, i que segons la companyia texana és capaç de distingir entre una acció guiada i decidida davant la pantalla i el fet de posar el palmell de la mà sobre ella per a descansar-la.
És previsible un augment futur de l'ús de la tecnologia multitouch a l'estil de l'iPhone en tots els dispositius. HTC la inclou en alguns dels seus models basats en Windows Mobile gràcies a programari de terceres parts. No és que Windows Mobile manqui de reconeixement tàctil, al contrari, però no de la mateixa manera que l'iPhone ens ha ensenyat a tots.
A Apple sembla no importar-li gaire el tema, i de moment no s'ha sabut de cap acció judicial per defensar una tecnologia que possiblement estigui emparada per alguna protecció legal tipus copyright. Un cop més, la companyia de Cupertino sembla conformar-se amb haver donat al món un ús pioner d'una tecnologia ja existent com és la tàctil, fent vàlida la seva màxima "Think different" (pensa diferent).
Més informació:
Bloc de Hilton Locke
http://blogs.msdn.com/hiltonl/default.aspx
Dell Latitude XT
http://www.dell.com/tablet?s=biz&cs=555
No hi ha cap mena de dubte que Apple amb el seu iPhone ha marcat època de la mateixa manera que ho van fer els primers Macintosh. Veritat que avui en dia no ens imaginaríem un ordinador sense un entorn gràfic per a l'escriptori? doncs abans de l'arribada dels populars Macs era exactament tot el contrari. Apple va trencar motllos i va triomfar, malgrat que la seva victòria fou més aprofitada per Microsoft que per la mateixa companyia de Steve Jobs. L'iPhone, de la mateixa manera que el Mac o l'iPod en el seu moment, torna a marcar el camí a seguir per a la resta, aquesta vegada també gràcies a la seva interfície d'usuari però, sobretot, a la manera de fer-la servir. I és que lluny de necessitar un punter per treballar amb les icones i menús de les aplicacions, amb l'iPhone (i també a l'iPod Touch) en tenim prou amb els nostres dits per indicar-li el que volem i donar-li ordres.
Microsoft sembla haver pres bona nota d'això, i en la propera versió del seu sistema operatiu per a màquines desktop hi inclourà tecnologia multitàctil, si hem de creure les declaracions de Hilton Locke, un dels desenvolupadors de la shell de Windows i que abans estava destinat a l'equip de treball del Tablet PC.
En el seu bloc a la xarxa de MSN, Locke afirma literalment que "si has quedat impressionat amb les funcions tàctils a l'iPhone, ho quedaràs encara més amb el que vindrà amb el Windows 7", per afegir que la nova tecnologia rellançarà la venda de màquines OEM quan surti.
La màquina que ja incorpora tecnologia tàctil és el nou Tablet PC de Dell, el Latitude XT. Habitualment, els Tablet PC empren un llapis electro-magnètic com a dispositiu apuntador en comptes d'estar dotat amb una pantalla tàctil. El Latitude XT empra una tecnologia multitàctil que aprofita els impulsos elèctrics del cos de qualsevol persona, i que segons la companyia texana és capaç de distingir entre una acció guiada i decidida davant la pantalla i el fet de posar el palmell de la mà sobre ella per a descansar-la.
És previsible un augment futur de l'ús de la tecnologia multitouch a l'estil de l'iPhone en tots els dispositius. HTC la inclou en alguns dels seus models basats en Windows Mobile gràcies a programari de terceres parts. No és que Windows Mobile manqui de reconeixement tàctil, al contrari, però no de la mateixa manera que l'iPhone ens ha ensenyat a tots.
A Apple sembla no importar-li gaire el tema, i de moment no s'ha sabut de cap acció judicial per defensar una tecnologia que possiblement estigui emparada per alguna protecció legal tipus copyright. Un cop més, la companyia de Cupertino sembla conformar-se amb haver donat al món un ús pioner d'una tecnologia ja existent com és la tàctil, fent vàlida la seva màxima "Think different" (pensa diferent).
Més informació:
Bloc de Hilton Locke
http://blogs.msdn.com/hiltonl/default.aspx
Dell Latitude XT
http://www.dell.com/tablet?s=biz&cs=555
December 23, 2007
Nova beta de Firefox 3 amb interessants novetats
La millora de 'l'engine' de renderització per carregar les pàgines més ràpidament i les novetats en usabilitat com el bookmarking amb un sol clic, dues de les novetats de les múltiples que inclou aquesta nova versió beta que ens deixa veure un navegador molt interessant.
Mozilla ha publicat una nova versió beta (la segona) de Firefox 3, el seu navegador web de nova generació. Les novetats incloses en aquesta versió, recomanada només a desenvolupadors i testejadors, no deixen de ser de gran interès.
Es milloren gairebé tots els aspectes del navegador, des dels tècnics fins als d'usabilitat. Així, la renderització de fonts i gràfics compta amb una nova arquitectura, i s'han introduït canvis a 'l'engine' de renderització d'HTML (el famós Gecko en la seva versió 1.9) per tal de proporcionar millor suport a l'estàndard CSS i més rapidesa de càrrega.
El suport per a aplicacions offline (les anomenades RIA, Rich Internet Application), cada dia més populars, també ha millorat, ja que la d'usar el navegador web com a plataforma de treball fins i tot fora de la connexió a la Xarxa de xarxes és una tendència que tots els experts i consultors consideren que creixerà en els propers mesos i anys.
Altres millores afecten a la personalització del navegador i la seva facilitat d'ús, permetent per exemple que l'usuari afegeixi un preferit (bookmark) a la seva llista personal mitjançant un sol clic de ratolí. La gestió de contrasenyes també millora.
El gestor de descàrregues es renova, amb una funcionalitat de continuar descàrregues que s'han deixat a mitges millorada, ja que en anteriors versions del navegador havia donat algun problema als usuaris de no poder continuar una descàrrega que havia estat interrompuda.
La seguretat és sempre un aspecte a cuidar, i en aquest sentit Firefox 3 com a nou navegador ha de fer front a les amenaces que són més emprades i s'utilitzaran en el futur per intentar vulnerar les màquines dels usuaris. Així, inclou una funcionalitat que permet obtenir informació sobre el lloc web que estem visitant amb un sol clic de ratolí per tal de prevenir possibles pràctiques de 'phishing' (creació de llocs web que clonen l'aspecte de conegudes pàgines web per obtenir de manera fraudulenta dades de l'internauta). La protecció anti-malware avisarà al navegant si aquest arriba a un lloc web que és conegut per contenir virus o un altre programari considerat maligne.
Finalment, i a mode de resum de funcionalitats, la intenció de Mozilla és fer que el seu principal producte s'integri millor en les tres plataformes informàtiques que dominen el mercat ara per ara: Windows (i en especial Vista), Mac OS X (i sobretot Leopard) i Linux.
Aquestes són només algunes de les principals novetats incloses en la nova revisió de Firefox 3. Per a una llista completa es pot anar a
Mozilla Firefox 3 Beta 2 Release Notes
http://www.mozilla.com/en-US/firefox/3.0b2/releasenotes/#whatsnew
La descàrrega de Firefox 3 beta 2 ja està disponible per a tots els usuaris, malgrat que emfatitzem el fet que es recomana només per a desenvolupadors o màquines que no siguin de producció, és a dir, que no s'emprin per a la feina diària i que no calguin en la infraestructura informàtica de l'empresa. Es pot trobar-se en diversos idiomes com el català (dialecte valencià) o el castellà (amb adaptació per al parlat a Espanya i a l'argentina) entre d'altres.
Més informació:
Anunci de la Fundació Mozilla de la disponibilitat de Firefox 3 beta 2
http://developer.mozilla.org/devnews/index.php/2007/12/18/firefox-3-beta-2-now-available-for-download/
Mozilla ha publicat una nova versió beta (la segona) de Firefox 3, el seu navegador web de nova generació. Les novetats incloses en aquesta versió, recomanada només a desenvolupadors i testejadors, no deixen de ser de gran interès.
Es milloren gairebé tots els aspectes del navegador, des dels tècnics fins als d'usabilitat. Així, la renderització de fonts i gràfics compta amb una nova arquitectura, i s'han introduït canvis a 'l'engine' de renderització d'HTML (el famós Gecko en la seva versió 1.9) per tal de proporcionar millor suport a l'estàndard CSS i més rapidesa de càrrega.
El suport per a aplicacions offline (les anomenades RIA, Rich Internet Application), cada dia més populars, també ha millorat, ja que la d'usar el navegador web com a plataforma de treball fins i tot fora de la connexió a la Xarxa de xarxes és una tendència que tots els experts i consultors consideren que creixerà en els propers mesos i anys.
Altres millores afecten a la personalització del navegador i la seva facilitat d'ús, permetent per exemple que l'usuari afegeixi un preferit (bookmark) a la seva llista personal mitjançant un sol clic de ratolí. La gestió de contrasenyes també millora.
El gestor de descàrregues es renova, amb una funcionalitat de continuar descàrregues que s'han deixat a mitges millorada, ja que en anteriors versions del navegador havia donat algun problema als usuaris de no poder continuar una descàrrega que havia estat interrompuda.
La seguretat és sempre un aspecte a cuidar, i en aquest sentit Firefox 3 com a nou navegador ha de fer front a les amenaces que són més emprades i s'utilitzaran en el futur per intentar vulnerar les màquines dels usuaris. Així, inclou una funcionalitat que permet obtenir informació sobre el lloc web que estem visitant amb un sol clic de ratolí per tal de prevenir possibles pràctiques de 'phishing' (creació de llocs web que clonen l'aspecte de conegudes pàgines web per obtenir de manera fraudulenta dades de l'internauta). La protecció anti-malware avisarà al navegant si aquest arriba a un lloc web que és conegut per contenir virus o un altre programari considerat maligne.
Finalment, i a mode de resum de funcionalitats, la intenció de Mozilla és fer que el seu principal producte s'integri millor en les tres plataformes informàtiques que dominen el mercat ara per ara: Windows (i en especial Vista), Mac OS X (i sobretot Leopard) i Linux.
Aquestes són només algunes de les principals novetats incloses en la nova revisió de Firefox 3. Per a una llista completa es pot anar a
Mozilla Firefox 3 Beta 2 Release Notes
http://www.mozilla.com/en-US/firefox/3.0b2/releasenotes/#whatsnew
La descàrrega de Firefox 3 beta 2 ja està disponible per a tots els usuaris, malgrat que emfatitzem el fet que es recomana només per a desenvolupadors o màquines que no siguin de producció, és a dir, que no s'emprin per a la feina diària i que no calguin en la infraestructura informàtica de l'empresa. Es pot trobar-se en diversos idiomes com el català (dialecte valencià) o el castellà (amb adaptació per al parlat a Espanya i a l'argentina) entre d'altres.
Més informació:
Anunci de la Fundació Mozilla de la disponibilitat de Firefox 3 beta 2
http://developer.mozilla.org/devnews/index.php/2007/12/18/firefox-3-beta-2-now-available-for-download/
December 22, 2007
Microsoft fa públic el Service Pack 3 per a Windows XP
Si fa uns dies el publicava només per a un reduït nombre de betatesters, ara la companyia de Redmond el posa a disposició de tots els usuaris que vulguin instal·lar-se'l.
Microsoft ha fet pública una versió release candidate del Service Pack 3 per a Windows XP que fa poc va publicar només per a una sèrie testejadors seleccionats. La descàrrega d'aquesta nova versió release candidate es pot realitzar de forma gratuïta des de la mateixa web de la companyia de Redmond.
Aquest nou service pack inclou totes les actualitzacions publicades fins avui per al veterà sistema operatiu per la companyia de Redmond, incloent els pegats de seguretat i algunes actualitzacions fins ara optatives com el Microsoft Core XML Services 6.0 (MSXML6).
No s'inclouran en aquest paquet actualitzacions que proporcionin funcionalitats exclusives d'altres versions del sistema operatiu com Vista. Tampoc s'hi inclou la versió 7 del navegador web Internet Explorer, malgrat que sí podem trobar els pegats d'aquest programari per a aquells usuaris que el tinguin instal·lat.
Recordem a tots els nostres lectors que en no ser una versió definitiva del programari, la present pot produir inestabilitat en el sistema si s'instal·la, amb el que no és en absolut recomanable fer-ho en equips de producció, si no només en màquines que siguin per a proves i testeig.
Més informació:
Descàrrega del Service Pack 3 per a Windows XP
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=75ed934c-8423-4386-ad98-36b124a720aa&DisplayLang=en
Document que explica més detalladament les novetats del SP 3
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=68C48DAD-BC34-40BE-8D85-6BB4F56F5110&displaylang=en
Microsoft ha fet pública una versió release candidate del Service Pack 3 per a Windows XP que fa poc va publicar només per a una sèrie testejadors seleccionats. La descàrrega d'aquesta nova versió release candidate es pot realitzar de forma gratuïta des de la mateixa web de la companyia de Redmond.
Aquest nou service pack inclou totes les actualitzacions publicades fins avui per al veterà sistema operatiu per la companyia de Redmond, incloent els pegats de seguretat i algunes actualitzacions fins ara optatives com el Microsoft Core XML Services 6.0 (MSXML6).
No s'inclouran en aquest paquet actualitzacions que proporcionin funcionalitats exclusives d'altres versions del sistema operatiu com Vista. Tampoc s'hi inclou la versió 7 del navegador web Internet Explorer, malgrat que sí podem trobar els pegats d'aquest programari per a aquells usuaris que el tinguin instal·lat.
Recordem a tots els nostres lectors que en no ser una versió definitiva del programari, la present pot produir inestabilitat en el sistema si s'instal·la, amb el que no és en absolut recomanable fer-ho en equips de producció, si no només en màquines que siguin per a proves i testeig.
Més informació:
Descàrrega del Service Pack 3 per a Windows XP
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=75ed934c-8423-4386-ad98-36b124a720aa&DisplayLang=en
Document que explica més detalladament les novetats del SP 3
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=68C48DAD-BC34-40BE-8D85-6BB4F56F5110&displaylang=en
December 21, 2007
Frenada al Congrés la llei que anul·la el cànon encara que no s'han arribat a votar els nous imports
Un final de legislatura accelerat deixa les vacances nadalenques per preparar-se per al nou cànon que podria entrar en vigor a mitjans gener.
Tal i com era d'esperar, tot just després de que es produís al senat l'aprovació d'una proposta de llei que advocava per l'abolició del cànon digital, però que va haver de ser retornada al Congrés dels Diputats per contenir algunes esmenes, la cambra baixa ha votat finalment en contra, mantenint el cànon digital que s'imposa a dispositius i mitjans d'emmagatzematge.
El cànon digital, un impost gestionat per entitats privades, ha despertat polèmica entre els usuaris -i, especialment, els internautes- des del primer moment de la seva aprovació. Les campanyes contràries a la seva aplicació s'han concentrat principalment al voltant de la plataforma todoscontraelcanon.es i l'Associació d'Usuaris d'Internet, que han aconseguit aglutinar al seu entorn a diverses associacions i plataformes ciutadanes.
Per altra banda, les entitats gestores del que es recapta mitjançant l'impost, la cara més visible de les quals és la SGAE (Societat General d'Autors i Editors), han sabut mantenir-se ferms en la seva determinació i jugar les seves cartes polítiques amb astúcia, de manera que han aconseguit mantenir un impost impopular en gran mesura entre la majoria del públic.
I enmig de tot això, no es va votar finalment la proposta de llei per a la reforma de l'import del cànon. Aquesta proposta rebaixa la quantia del cànon per a alguns dels suports i dispositius gravats amb aquest impost fins ara, i inclou altres nous com són els telèfons mòbils o els reproductors MP3/MP4. Així, es rebaixa la quota que han de pagar els suports més emprats pel públic, els CD-R (rebaixa d'un 22,7% per quedar-se en 0,17€), els DVD-R (del 26,6%), i pel que fa als dispositius, les unitats gravadores de CD+DVD passaran d 'haver d'abonar 6,61€ a 3,40, una rebaixa del 48,5%. Les impressores multifunció d'injecció de tinta i làser també veuen rebaixada la taxa del cànon que han d'abonar.
El text de la proposta ha estat lliurat a les entitats de gestió del cànon, a les associacions de la indústria tecnològica que integren a les companyies desenvolupadores dels equips subjectes a ser carregats amb el seu import, i posteriorment serà remès al Consell d'Usuaris i Consumidors.
La voluntat del govern és que les noves tarifes entrin en vigor a mitjans gener, deixant d'aquesta forma la temporada nadalenca en la que previsiblement aquest anunci esperonarà sensiblement les vendes de reproductors MP3, MP4 i telèfons mòbils amb capacitats de reproducció de música, encara i fins a l'entrada en vigor del nou cànon, lliures d'aquest impost.
Todoscontraelcanon.es ja ha mostrat el seu rebuig total a les noves tarifes, deixant ben clar que l'única mesura que satisfarà aquesta plataforma és l'abolició total i absoluta d'aquest impost.
El cànon digital, un impost gestionat per entitats privades, ha despertat polèmica entre els usuaris -i, especialment, els internautes- des del primer moment de la seva aprovació. Les campanyes contràries a la seva aplicació s'han concentrat principalment al voltant de la plataforma todoscontraelcanon.es i l'Associació d'Usuaris d'Internet, que han aconseguit aglutinar al seu entorn a diverses associacions i plataformes ciutadanes.
Per altra banda, les entitats gestores del que es recapta mitjançant l'impost, la cara més visible de les quals és la SGAE (Societat General d'Autors i Editors), han sabut mantenir-se ferms en la seva determinació i jugar les seves cartes polítiques amb astúcia, de manera que han aconseguit mantenir un impost impopular en gran mesura entre la majoria del públic.
I enmig de tot això, no es va votar finalment la proposta de llei per a la reforma de l'import del cànon. Aquesta proposta rebaixa la quantia del cànon per a alguns dels suports i dispositius gravats amb aquest impost fins ara, i inclou altres nous com són els telèfons mòbils o els reproductors MP3/MP4. Així, es rebaixa la quota que han de pagar els suports més emprats pel públic, els CD-R (rebaixa d'un 22,7% per quedar-se en 0,17€), els DVD-R (del 26,6%), i pel que fa als dispositius, les unitats gravadores de CD+DVD passaran d 'haver d'abonar 6,61€ a 3,40, una rebaixa del 48,5%. Les impressores multifunció d'injecció de tinta i làser també veuen rebaixada la taxa del cànon que han d'abonar.
El text de la proposta ha estat lliurat a les entitats de gestió del cànon, a les associacions de la indústria tecnològica que integren a les companyies desenvolupadores dels equips subjectes a ser carregats amb el seu import, i posteriorment serà remès al Consell d'Usuaris i Consumidors.
La voluntat del govern és que les noves tarifes entrin en vigor a mitjans gener, deixant d'aquesta forma la temporada nadalenca en la que previsiblement aquest anunci esperonarà sensiblement les vendes de reproductors MP3, MP4 i telèfons mòbils amb capacitats de reproducció de música, encara i fins a l'entrada en vigor del nou cànon, lliures d'aquest impost.
Todoscontraelcanon.es ja ha mostrat el seu rebuig total a les noves tarifes, deixant ben clar que l'única mesura que satisfarà aquesta plataforma és l'abolició total i absoluta d'aquest impost.
December 20, 2007
Nova versió del reproductor Flash d'Adobe
La seva principal novetat és la inclusió de suport per a l'estàndard de vídeo H.264 d'alta definició i el format d'àudio HE-AAC d'alta qualitat.
La companyia nord-americana Adobe Systems ha presentat una nova revisió del seu reproductor multimèdia i plug-in per a navegadors web que permet als programadors realitzar presentacions multimèdia i petites aplicacions interactives per executar habitualment dins d'un navegador web en el marc d'una pàgina, encara que també es contempla la possibilitat d'usar-lo per separat, fora d'aquest context.
La principal novetat que es presenta amb aquesta versió és el suport per a l'estàndard de vídeo H.264, una part de l'estàndard MPEG-4 coneguda com a MPEG-4 Part 10 i una de les variants de la qual és emprada pels reproductors HD DVD i Blu-ray Disc. També s'inclou suport per a àudio High Efficiency AAC (HE-AAC), un còdec sense pèrdua de qualitat a diferència del MP3, que perd una mica de qualitat respecte a l'original en nom d'una major compressió.
La compatibilitat amb el format H.264 que Adobe ja té en els seus productes Premiere Pro i After Effects, s'integrarà en tota la línia de productes com l'entorn d'execució d'aplicacions RIA Adobe AIR. El reproductor de mitjans Adobe Media Player serà el primer producte de la companyia que empri Adobe AIR i disposi de compatibilitat H.264 .
La possibilitat de reproduir vídeo a pantalla completa ha estat també introduïda en aquesta nova versió, aprofitant la potència i possibilitats dels nous processadors multinucli i l'acceleració de maquinari de vídeo, de manera que si això ho combinem amb la introducció del còdec H.264 anteriorment esmentada, tindrem la possibilitat de reproduir vídeo d'alta qualitat a pantalla completa en ordinadors o dispositius set-top box, el que sense cap mena de dubte esperonarà l'ús de serveis de vídeo en línia com YouTube (basats en el format Flash) i ampliarà les seves possibilitats.
Una altra novetat destacable en el Flash Player 9 és que ha estat alliberat de forma simultània per a les tres grans plataformes de sobretaula existents actualment com són Windows, Mac OS X i Linux, quan el més habitual era que els usuaris del sistema operatiu del pingüí es veiessin obligats a esperar uns dies a l'aparició de la seva versió nativa.
Al mateix temps que ha presentat el plug-in per a la reproducció del format Flash, Adobe ha presentat també el Flash Media Server 3, que ofereix capacitats de vídeo streaming i opcions de comunicació a temps real.
Més informació:
Pàgina de descàrrega de la nova versió del plug-ín
http://www.adobe.com/go/getflashplayer
Nota de premsa d'Adobe
http://www.adobe.com/aboutadobe/pressroom/pressreleases/200712/120407adobemoviestar.html
La principal novetat que es presenta amb aquesta versió és el suport per a l'estàndard de vídeo H.264, una part de l'estàndard MPEG-4 coneguda com a MPEG-4 Part 10 i una de les variants de la qual és emprada pels reproductors HD DVD i Blu-ray Disc. També s'inclou suport per a àudio High Efficiency AAC (HE-AAC), un còdec sense pèrdua de qualitat a diferència del MP3, que perd una mica de qualitat respecte a l'original en nom d'una major compressió.
La compatibilitat amb el format H.264 que Adobe ja té en els seus productes Premiere Pro i After Effects, s'integrarà en tota la línia de productes com l'entorn d'execució d'aplicacions RIA Adobe AIR. El reproductor de mitjans Adobe Media Player serà el primer producte de la companyia que empri Adobe AIR i disposi de compatibilitat H.264 .
La possibilitat de reproduir vídeo a pantalla completa ha estat també introduïda en aquesta nova versió, aprofitant la potència i possibilitats dels nous processadors multinucli i l'acceleració de maquinari de vídeo, de manera que si això ho combinem amb la introducció del còdec H.264 anteriorment esmentada, tindrem la possibilitat de reproduir vídeo d'alta qualitat a pantalla completa en ordinadors o dispositius set-top box, el que sense cap mena de dubte esperonarà l'ús de serveis de vídeo en línia com YouTube (basats en el format Flash) i ampliarà les seves possibilitats.
Una altra novetat destacable en el Flash Player 9 és que ha estat alliberat de forma simultània per a les tres grans plataformes de sobretaula existents actualment com són Windows, Mac OS X i Linux, quan el més habitual era que els usuaris del sistema operatiu del pingüí es veiessin obligats a esperar uns dies a l'aparició de la seva versió nativa.
Al mateix temps que ha presentat el plug-in per a la reproducció del format Flash, Adobe ha presentat també el Flash Media Server 3, que ofereix capacitats de vídeo streaming i opcions de comunicació a temps real.
Més informació:
Pàgina de descàrrega de la nova versió del plug-ín
http://www.adobe.com/go/getflashplayer
Nota de premsa d'Adobe
http://www.adobe.com/aboutadobe/pressroom/pressreleases/200712/120407adobemoviestar.html
December 19, 2007
Demà dijous es decideix al Congrés el futur del cànon digital... ens donaran per on jo em se, com sempre...
Si voleu fer una mica d'activisme: http://www.todoscontraelcanon.es/index2.php?body=article&id_article=194
El govern espanyol presenta una nova proposta de cànon digital
El govern espanyol continua obsessionat en robar-nos els diners de forma legal als usuaris de tecnologies informàtiques, però ara a més sembla que vulguin ser els bons de la pel·lícula rebaixant el preu del cànon en CD's i DVD's.
Els nous aparells que entren en el cànon són els telèfons mòbils i els MP3/MP4. I jo em pregunto una cosa: si jo no faig servir el telèfon per escoltar música encara que aquest la pugui reproduïr (amb prou feines faig servir l'MP3...), també l'haig de pagar aquest cànon???
I el que és pitjor: perquè un impost suposadament públic el gestionen entitats privades? i encara més: si jo em descarrego un Linux des d'Internet i el gravo en un d'aquests suports, perquè la SGAE n'ha de percebre ni un cèntim???
Fa alguns mesos vaig escriure una columna d'opinió al respecte a imatica.org . La recuperaré i la publicaré aquí altra vegada, ja que em sembla recordar que la tinc al meu weblog antic del Blogger. Així veureu clarament el que em penso i per quin orifici corporal crec que es poden ficar el cànon digital tots plegats...
December 18, 2007
Volta, el nou toolkit per a desenvolupament web de Microsoft
Busca facilitar als programadors d'aplicacions creades sota el model clàssic la transició cap a un model orientat a la web.
La companyia fundada per Bill Gates va presentar a finals de la setmana passada la seva darrera tecnologia orientada a la programació, el toolkit Volta amb el qual es persegueix facilitar la transició dels programadors des del paradigma tradicional de creació d'aplicacions al nou paradigma que proposen les aplicacions en línia. Per a això, aquesta eina permet usar qualsevol dels entorns i llenguatges de programació de Microsoft (Visual Studio 2008, Visual Basic, C#, el framework .NET) per treballar l'aplicació, no forçant al programador a una feina de reciclatge llarg i dur per aprendre des de zero noves eines, essent així productiu des del primer moment.
Volta permet repartir la càrrega de treball entre el servidor i el client d'acord amb les necessitats i funcionalitats que el programador vulgui donar a l'aplicació. El tipus d'eina, a més, permet la realització de prototipatge i desenvolupament ràpid (RAD), amb el que s'aconsegueix una bona productivitat.
Per desenvolupar una aplicació amb Volta, simplement l'hem de pensar per a la part servidora de .NET, i el que ens permet aquest toolkit és seleccionar fils d'execució per a què siguin duts a terme pel client i no pel servidor. El compilador s'encarrega després de crear les estructures adequades per a la seva correcta execució en el servidor i el client tal i com hagi decidit el desenvolupador. També es pot combinar amb altres tecnologies emprades per al desenvolupament web com AJAX.
De moment es troba disponible per a descàrrega gratuïta la versió preview a través de la pàgina del toolkit a
Microsoft Live Labs : Volta
http://labs.live.com/volta/
Més informació:
Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/dec07/12-05Volta.mspx
Volta permet repartir la càrrega de treball entre el servidor i el client d'acord amb les necessitats i funcionalitats que el programador vulgui donar a l'aplicació. El tipus d'eina, a més, permet la realització de prototipatge i desenvolupament ràpid (RAD), amb el que s'aconsegueix una bona productivitat.
Per desenvolupar una aplicació amb Volta, simplement l'hem de pensar per a la part servidora de .NET, i el que ens permet aquest toolkit és seleccionar fils d'execució per a què siguin duts a terme pel client i no pel servidor. El compilador s'encarrega després de crear les estructures adequades per a la seva correcta execució en el servidor i el client tal i com hagi decidit el desenvolupador. També es pot combinar amb altres tecnologies emprades per al desenvolupament web com AJAX.
De moment es troba disponible per a descàrrega gratuïta la versió preview a través de la pàgina del toolkit a
Microsoft Live Labs : Volta
http://labs.live.com/volta/
Més informació:
Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/dec07/12-05Volta.mspx
December 17, 2007
Primera beta del servei CNR obert al públic
Permet la descàrrega d'aplicacions lliures i la seva instal·lació en un sistema GNU/Linux sense esforç, essent un punt de partida ideal per als usuaris neòfits.
Com a part del seu acord comercial amb Ubuntu i seguint l'estratègia que sembla haver-se marcat per seguir les passes d'altres grans de la indústria informàtica com Novell i Sun Microsystems en haver creat un projecte comunitari sobre el qual basar la seva distribució Linspire, la companyia homònima ha inaugurat una versió gratuïta del seu servei de descàrrega i instal·lació de programari per a Linux anomenat CNR (inicials de Clic'N'Run, terme que al seu torn és una espècie d'onomatopeia de "Clicar I Executar").
El nou CNR pot trobar-se encara en fase beta a l'adreça cnr.com, i està pensat -almenys segons afirmen els seus creadors- com un servei més de la nova Web 2.0 .
Les distribucions que tenen accés a ell són, de moment, Linspire 6.0, Freespire 2.0 i Ubuntu 7.04 i 7.10, encara que per al futur a aquestes s'hi podran afegir altres distros que així ho vulguin, ja siguin basades en Debian i que per tant emprin el format de paquet .DEB, o bé en Red Hat i el seu format RPM. Fedora, openSUSE i la mateixa Debian ja es donen com a segures per emprar aquest servei.
La filosofia de CNR és proporcionar a l'usuari final paquets de programari (ja siguin lliures o propietaris gratuïts i de pagament) que puguin instal·lar-se d'una forma simple, normalment només fent un o dos clics amb el ratolí (d'aquí el seu nom). Altres sistemes com ara PC-BSD i els seus programes en format PBI han adaptat la mateixa idea de senzillesa i rapidesa en la instal·lació d'aplicacions.
En el nou CNR també es deixa un forat a la comunitat per a què afegeixi a la pàgina de cada programa les seves experiències amb ell, anàlisis del producte, captures de pantalla,... creant d'aquesta manera al seu voltant un fòrum de discussió sobre el programa en si, que donarà informació de primera mà sobre el seu rendiment i característiques a qualsevol internauta interessat en la seva instal·lació.
L'ús de la beta del nou CNR no necessita registre previ, i podem trobar aplicacions tan populars com els navegadors web Firefox i Opera, l'emulador Wine (que permet executar programari natiu de Windows en Linux sense haver de recompilar) o el lector de documents PDF, Adobe Reader.
Més informació:
CNR
http://www.cnr.com/
Nota de premsa de Linspire
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases_archives.php?id=226
El nou CNR pot trobar-se encara en fase beta a l'adreça cnr.com, i està pensat -almenys segons afirmen els seus creadors- com un servei més de la nova Web 2.0 .
Les distribucions que tenen accés a ell són, de moment, Linspire 6.0, Freespire 2.0 i Ubuntu 7.04 i 7.10, encara que per al futur a aquestes s'hi podran afegir altres distros que així ho vulguin, ja siguin basades en Debian i que per tant emprin el format de paquet .DEB, o bé en Red Hat i el seu format RPM. Fedora, openSUSE i la mateixa Debian ja es donen com a segures per emprar aquest servei.
La filosofia de CNR és proporcionar a l'usuari final paquets de programari (ja siguin lliures o propietaris gratuïts i de pagament) que puguin instal·lar-se d'una forma simple, normalment només fent un o dos clics amb el ratolí (d'aquí el seu nom). Altres sistemes com ara PC-BSD i els seus programes en format PBI han adaptat la mateixa idea de senzillesa i rapidesa en la instal·lació d'aplicacions.
En el nou CNR també es deixa un forat a la comunitat per a què afegeixi a la pàgina de cada programa les seves experiències amb ell, anàlisis del producte, captures de pantalla,... creant d'aquesta manera al seu voltant un fòrum de discussió sobre el programa en si, que donarà informació de primera mà sobre el seu rendiment i característiques a qualsevol internauta interessat en la seva instal·lació.
L'ús de la beta del nou CNR no necessita registre previ, i podem trobar aplicacions tan populars com els navegadors web Firefox i Opera, l'emulador Wine (que permet executar programari natiu de Windows en Linux sense haver de recompilar) o el lector de documents PDF, Adobe Reader.
Més informació:
CNR
http://www.cnr.com/
Nota de premsa de Linspire
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases_archives.php?id=226
December 16, 2007
Microsoft publica utilitat per bloquejar les actualitzacions de Windows XP, Vista i 2003
Està enfocada al sector corporatiu, en el qual moltes vegades importa més l'estabilitat que estar al dia en les actualitzacions, i permet endarrerir la instal·lació dels service packs.
El Windows Service Pack Blocker Toolkit consisteix en una peça de programació que permet postergar durant un període de temps determinat (i no "ad infinitum") la instal·lació dels service packs que s'acosten per a la gamma de sistemes operatius de Microsoft, com el tercer per a Windows XP i el primer per a Vista. Per exemple, la instal·lació del Service Pack 1 per a Windows Vista podrà ser endarrerida fins a dotze mesos, tot un any abans que es faci imprescindible.
El motiu és simple: malgrat que la idea d'aquests paquets de programari és la d'oferir noves funcionalitats així com reforçar les que ja incloses en el sistema oferint més estabilitat i solucionant els problemes trobats fins avui, no és menys cert que les incompatibilitats amb determinat maquinari o problemes aliens a la voluntat de les empreses fabricants (no només Microsoft allibera service packs per als seus productes) i dels usuaris, provoquen que la instal·lació comporti més problemes dels que soluciona, per la qual cosa a les empreses (més preocupades per la continuïtat del negoci i la productivitat) els interessa normalment no instal·lar les actualitzacions fins que hagi testejat bé aquestes amb les seves màquines per assegurar una compatibilitat màxima.
L'eina es pot descarregar de forma gratuïta des de la web de Microsoft, en anglès i amb un "pes" d'uns pocs quilobytes, pel que no resultarà en cap problema ni en haver de deixar un ordinador connectat a la Xarxa durant un llarg període de temps, i després del seu ús queda bloquejada la descàrrega i instal·lació de service packs a través del Windows Update. El seu ús ha estat pensat per a què sigui molt simple i pugui fer-ho qualsevol usuari, lluny de necessitar un administrador de sistemes o l'informàtic de l'empresa.
Per bloquejar les descàrregues, Windows Service Pack Blocker Toolkit manipula una entrada del registre del sistema, que és la que consulta el sistema d'actualització per saber si té permís de descàrrega i instal·lació del service pack que hi hagi disponible.
És vàlida per al seu ús amb els sistemes Windows XP, Vista i Server 2003. En els dos primers casos permet endarrerir 12 mesos la instal·lació dels futurs service packs, i en el cas de Server 2003, endarrereix la instal·lació fins al març del 2008.
Més informació:
Descàrrega del programari
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=d7c9a07a-5267-4bd6-87d0-e2a72099edb7&DisplayLang=en#Instructions
Article tècnic a Technet sobre Windows Service Pack Blocker Toolkit
http://technet.microsoft.com/en-us/windowsvista/bb927794.aspx
El motiu és simple: malgrat que la idea d'aquests paquets de programari és la d'oferir noves funcionalitats així com reforçar les que ja incloses en el sistema oferint més estabilitat i solucionant els problemes trobats fins avui, no és menys cert que les incompatibilitats amb determinat maquinari o problemes aliens a la voluntat de les empreses fabricants (no només Microsoft allibera service packs per als seus productes) i dels usuaris, provoquen que la instal·lació comporti més problemes dels que soluciona, per la qual cosa a les empreses (més preocupades per la continuïtat del negoci i la productivitat) els interessa normalment no instal·lar les actualitzacions fins que hagi testejat bé aquestes amb les seves màquines per assegurar una compatibilitat màxima.
L'eina es pot descarregar de forma gratuïta des de la web de Microsoft, en anglès i amb un "pes" d'uns pocs quilobytes, pel que no resultarà en cap problema ni en haver de deixar un ordinador connectat a la Xarxa durant un llarg període de temps, i després del seu ús queda bloquejada la descàrrega i instal·lació de service packs a través del Windows Update. El seu ús ha estat pensat per a què sigui molt simple i pugui fer-ho qualsevol usuari, lluny de necessitar un administrador de sistemes o l'informàtic de l'empresa.
Per bloquejar les descàrregues, Windows Service Pack Blocker Toolkit manipula una entrada del registre del sistema, que és la que consulta el sistema d'actualització per saber si té permís de descàrrega i instal·lació del service pack que hi hagi disponible.
És vàlida per al seu ús amb els sistemes Windows XP, Vista i Server 2003. En els dos primers casos permet endarrerir 12 mesos la instal·lació dels futurs service packs, i en el cas de Server 2003, endarrereix la instal·lació fins al març del 2008.
Més informació:
Descàrrega del programari
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=d7c9a07a-5267-4bd6-87d0-e2a72099edb7&DisplayLang=en#Instructions
Article tècnic a Technet sobre Windows Service Pack Blocker Toolkit
http://technet.microsoft.com/en-us/windowsvista/bb927794.aspx
December 14, 2007
Avui m'he sorprès en veure que Correus (si, el servei espanyol de correus) té programari disponible per a diversos sistemes operatius i no només Windows. Concretament es tracta del programa GANES, que es pot descarregar per al sistema de Microsoft amb versions que van des de la 95 fins a la XP (molt correcte, fins i tot en incloure encara el 95), Mac OS X (fins aquí tot relativament normal), Linux (collonut!) i Unix/Solaris... si, heu llegit bé. I si, jo també m'he quedat gratament sorprès.
Correus amb un parell... de segells :-D
Disponible el primer Service Pack per a Office 2007
Aporta millores en l'estabilitat, rendiment i seguretat.
Microsoft ha posat a disposició dels seus clients el primer Service Pack (SP1) de l'Office 2007 aquesta mateixa setmana, avançant-se així a la data prevista inicialment, que situava el llançament a principis del 2008. Aquest primer paquet de servei és fruit del "feedback" proporcionat pels usuaris, polint detalls com per exemple la versatilitat de l'Outlook al treballar amb grans fitxers de correu.
Entre les novetats que aporta, les més destacades són:
- Estabilitat: Es solucionen pel cap baix els cinc problemes més freqüents de cada aplicació, tenint en compte totes les informacions del sistema "Dr.Watson" mitjançant el qual els usuaris poden facilitar a Microsoft informació sobre les fallades que presenta l'aplicació. El SP1 d'Office 2007 també millora l'estabilitat i usabilitat de Sharepoint Server 2007 i la compatibilitat de tots els servidors amb Windows Server 2008, amb el que les empreses poden avançar en els seus plans de modernització d'una forma més segura.
- Rendiment: SP1 millora el rendiment de les aplicacions més habituals de l'Office 2007, com Excel 2007, Outlook 2007, PowerPoint 2007 i SharePoint Server 2007.
- Seguretat: Amb la incorporació dels nous avenços en seguretat i els resultats de les proves realitzades, el SP1 ofereix als usuaris una protecció millorada contra el malware i les amenaces potencials a la privacitat.
De moment, i després de constatar una certa reticència a les descàrregues i instal·lacions automatitzades de les actualitzacions, Microsoft prefereix posar aquest Service Pack en el seu lloc web com a descàrrega voluntària que es pot trobar a
Central de descàrregues de Microsoft Office (en anglès, però es pot canviar l'idioma en el moment de la descàrrega)
http://office.microsoft.com/en-us/downloads/default.aspx
Més informació:
Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/dec07/12-11Office2007SP1.mspx
Entre les novetats que aporta, les més destacades són:
- Estabilitat: Es solucionen pel cap baix els cinc problemes més freqüents de cada aplicació, tenint en compte totes les informacions del sistema "Dr.Watson" mitjançant el qual els usuaris poden facilitar a Microsoft informació sobre les fallades que presenta l'aplicació. El SP1 d'Office 2007 també millora l'estabilitat i usabilitat de Sharepoint Server 2007 i la compatibilitat de tots els servidors amb Windows Server 2008, amb el que les empreses poden avançar en els seus plans de modernització d'una forma més segura.
- Rendiment: SP1 millora el rendiment de les aplicacions més habituals de l'Office 2007, com Excel 2007, Outlook 2007, PowerPoint 2007 i SharePoint Server 2007.
- Seguretat: Amb la incorporació dels nous avenços en seguretat i els resultats de les proves realitzades, el SP1 ofereix als usuaris una protecció millorada contra el malware i les amenaces potencials a la privacitat.
De moment, i després de constatar una certa reticència a les descàrregues i instal·lacions automatitzades de les actualitzacions, Microsoft prefereix posar aquest Service Pack en el seu lloc web com a descàrrega voluntària que es pot trobar a
Central de descàrregues de Microsoft Office (en anglès, però es pot canviar l'idioma en el moment de la descàrrega)
http://office.microsoft.com/en-us/downloads/default.aspx
Més informació:
Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/dec07/12-11Office2007SP1.mspx
December 12, 2007
Cànon si o cànon no?
Avui el Senat espanyol (d'Espanya, per si algú no ho sabia) ha aprovat el projecte de llei LISI sobre l'impuls de la Societat de la Informació, en el qual hi constava un punt en el que s'aboga per l'abolició del cànon digital, ja sabeu, aquell que pagueu (paguem) en la compra de CD's, DVD's i altres "delicatessen" tecnològiques.
Es veu que els senyors senadors s'han confós total i absolutament i no sabien ni què votaven. El resultat ha estat antològic... o ho hauria estat si parléssim del guió d'una pel·lícula dels germans Marx. Si voleu més informació, podeu llegir-vos aquest article a la web del bufet Almeida (defensor dels ciberdrets) o aquest post a Bandaancha.st
December 11, 2007
Disponible Ruby on Rails 2.0
Canvis tècnics i una major facilitat per treballar amb serveis web, principals novetats d'un programari que promet continuar guanyant adeptes.
Ruby on Rails (RoR) és un toolkit (terme que podríem traduir d'una forma més o menys literal com a "caixa d'eines") de programació multiplataforma, pensat i creat per guanyar temps i efectivitat en la creació de llocs web realitzats al voltant d'una base de dades, com poden ser un gestor de continguts o una botiga en línia. Nascut el juliol del 2004, basat en el llenguatge de programació Ruby, ha anat guanyant adeptes a poc a poc gràcies a la seva simplicitat i potència com una de les eines més populars de la naixent Web 2.0, i promet ser una part clau d'aquesta estructura en el futur.
RoR disposa d'una activa comunitat de desenvolupadors que es donen cita en innombrables fòrums en tota la Xarxa de xarxes, amb la qual cosa el suport tècnic per a aquest producte es pot trobar d'una forma relativament fàcil.
La llicència sota la qual es distribueix és la del MIT, que ha estat considerada per la Free Software Foundation com a lliure.
Després d'un any de treball, es llança aquesta nova versió que presenta multitud de novetats ben detallades en la nota d'anunci, en la qual a més s'explica la forma d'actualitzar una instal·lació existent del toolkit o bé instal·lar des de zero una còpia nova.
Les novetats més destacables de RoR 2.0 consisteixen en les facilitats antiphishing incloses i el canvi en la forma de comunicació amb els serveis web, ja que aquesta funcionalitat deixa d'emprar l'arquitectura SOAP (Simple Object Access Protocol) en favor de la REST (Representational State Transfer).
Els mateixos serveis web veuen simplificat el seu ús en RoR 2.0 amb la introducció d'ActiveResource, un framework que encapsula serveis web i els fa de tan fàcil ús com una base de dades.
Aquesta nova versió ja pot ser descarregada per a Windows i Mac OS X 10.4 (la versió 10.5 del sistema d'Apple inclou la versió anterior del toolkit, pel que només caldrà actualitzar-la) des de la seva pàgina web a
Ruby on Rails
http://www.rubyonrails.org/
Més informació:
Entrada en el weblog oficial de Ruby on Rails anunciant la versió 2.0 i detallant algunes de les seves novetats
http://weblog.rubyonrails.org/2007/12/7/rails-2-0-it-s-done
Ruby on Rails (RoR) és un toolkit (terme que podríem traduir d'una forma més o menys literal com a "caixa d'eines") de programació multiplataforma, pensat i creat per guanyar temps i efectivitat en la creació de llocs web realitzats al voltant d'una base de dades, com poden ser un gestor de continguts o una botiga en línia. Nascut el juliol del 2004, basat en el llenguatge de programació Ruby, ha anat guanyant adeptes a poc a poc gràcies a la seva simplicitat i potència com una de les eines més populars de la naixent Web 2.0, i promet ser una part clau d'aquesta estructura en el futur.
RoR disposa d'una activa comunitat de desenvolupadors que es donen cita en innombrables fòrums en tota la Xarxa de xarxes, amb la qual cosa el suport tècnic per a aquest producte es pot trobar d'una forma relativament fàcil.
La llicència sota la qual es distribueix és la del MIT, que ha estat considerada per la Free Software Foundation com a lliure.
Després d'un any de treball, es llança aquesta nova versió que presenta multitud de novetats ben detallades en la nota d'anunci, en la qual a més s'explica la forma d'actualitzar una instal·lació existent del toolkit o bé instal·lar des de zero una còpia nova.
Les novetats més destacables de RoR 2.0 consisteixen en les facilitats antiphishing incloses i el canvi en la forma de comunicació amb els serveis web, ja que aquesta funcionalitat deixa d'emprar l'arquitectura SOAP (Simple Object Access Protocol) en favor de la REST (Representational State Transfer).
Els mateixos serveis web veuen simplificat el seu ús en RoR 2.0 amb la introducció d'ActiveResource, un framework que encapsula serveis web i els fa de tan fàcil ús com una base de dades.
Aquesta nova versió ja pot ser descarregada per a Windows i Mac OS X 10.4 (la versió 10.5 del sistema d'Apple inclou la versió anterior del toolkit, pel que només caldrà actualitzar-la) des de la seva pàgina web a
Ruby on Rails
http://www.rubyonrails.org/
Més informació:
Entrada en el weblog oficial de Ruby on Rails anunciant la versió 2.0 i detallant algunes de les seves novetats
http://weblog.rubyonrails.org/2007/12/7/rails-2-0-it-s-done
December 10, 2007
M'acaben d'arribar un iPod Touch i un Eee PC per a testejar. En tindreu noticies les properes setmanes ;-)
Primers indicis de com serà l'HTML 5
Nous tags que permeten millorar l'estructura de la pàgina i refinar la introducció de vídeo i àudio gràcies a l'èxit de serveis com YouTube.
El World Wide Web Consortium (W3C), l'organisme internacional encarregat d'establir els estàndards de la web, ha publicat les primeres dades de la cinquena versió del llenguatge HTML. Per a aquells lectors que no ho sàpiguen, l'HTML és un llenguatge de descripció de dades mitjançant etiquetes que constitueix la base de les pàgines web, ja que aquestes -i a més de poder emprar altres elements com són animacions en Flash, imatges JPEG o programes en Java- s'escriuen en HTML per a què qualsevol navegador les pugui entendre. Per a això, l'HTML (Hypertext Markup Language) és independent de plataforma.
La base de l'actual versió de l'HTML ve del 1997, amb una petita modificació en el 2001 que bàsicament retocava alguns aspectes puntuals i que es coneix com a HTML 4.01 . Deu anys són molts per al món de la informàtica, i la Web i el que en ella s'hi publica han avançat prou com per a necessitar una nova revisió del llenguatge que els serveix de base. En l'esborrany d'aquesta versió 5 de l'HTML s'hi està treballant des del 2004.
Aquesta setmana la publicació en línia A List Apart ha publicat un article explicatiu de les novetats que es poden trobar en el nou HTML, escrit per Lachlan Hunt, desenvolupador web i membre del comitè que treballa en l'elaboració de la propera versió d'aquest estàndard, pel que es tracta d'informació de primera mà.
L'objectiu d'aquesta nova versió és proporcionar a la comunitat de desenvolupadors un entorn més còmode per moure's, que els permeti oferir noves funcionalitats i més interactivitat als internautes.
Entre les novetats més destacades, podem esmentar els nous tags per descriure estructures que fins ara només es descrivien mitjançant tags DIV. Entre aquestes es troben, per exemple, la barra de navegació <NAV> o la barra lateral vertical <ASIDE> (fins ara es podia construir com <DIV ID="sidebar">).
També en l'apartat multimèdia hi trobem novetats, degut al gran èxit dels serveis com YouTube, i que no són només emprats pels usuaris finals, ja que moltes empreses pengen vídeos en aquests serveis per després encastar-los en les seves pròpies pàgines. Els nous tags de l'HTML 5 permeten especificar dades com ara els còdecs necessaris per reproduir un fitxer i de quin tipus és el contingut, si vídeo o àudio.
Juntament amb la definició de l'HTML 5 també s'està fent el mateix amb l'XHTML 5 (Extensible HyperText Markup Language), que no és res més que el mateix HTML però complint amb totes les característiques de l'XML i, per tant, encara més estandarditzat.
Per a la realització d'aquest esborrany s'ha comptat amb la col·laboració dels representants de les quatre principals companyies del món dels navegadors web: Apple (Safari), Mozilla (Firefox), Opera i Microsoft (Internet Explorer), que han aportat els seus suggeriments i idees, així com també diverses organitzacions i particulars que han estat considerats experts d'interès per al grup de treball.
Cal destacar el fet que el document en el qual es basa aquest article és encara només un esborrany de treball, i per tant les especificacions que aquí s'han esmentat poden variar en un futur proper.
Més informació:
Document de treball del W3C amb l'especificació de l'HTML 5
http://www.w3.org/html/wg/html5/
Article "A preview of HTML 5" escrit per Lachlan Hunt en A List Apart
http://www.alistapart.com/articles/previewofhtml5
La base de l'actual versió de l'HTML ve del 1997, amb una petita modificació en el 2001 que bàsicament retocava alguns aspectes puntuals i que es coneix com a HTML 4.01 . Deu anys són molts per al món de la informàtica, i la Web i el que en ella s'hi publica han avançat prou com per a necessitar una nova revisió del llenguatge que els serveix de base. En l'esborrany d'aquesta versió 5 de l'HTML s'hi està treballant des del 2004.
Aquesta setmana la publicació en línia A List Apart ha publicat un article explicatiu de les novetats que es poden trobar en el nou HTML, escrit per Lachlan Hunt, desenvolupador web i membre del comitè que treballa en l'elaboració de la propera versió d'aquest estàndard, pel que es tracta d'informació de primera mà.
L'objectiu d'aquesta nova versió és proporcionar a la comunitat de desenvolupadors un entorn més còmode per moure's, que els permeti oferir noves funcionalitats i més interactivitat als internautes.
Entre les novetats més destacades, podem esmentar els nous tags per descriure estructures que fins ara només es descrivien mitjançant tags DIV. Entre aquestes es troben, per exemple, la barra de navegació <NAV> o la barra lateral vertical <ASIDE> (fins ara es podia construir com <DIV ID="sidebar">).
També en l'apartat multimèdia hi trobem novetats, degut al gran èxit dels serveis com YouTube, i que no són només emprats pels usuaris finals, ja que moltes empreses pengen vídeos en aquests serveis per després encastar-los en les seves pròpies pàgines. Els nous tags de l'HTML 5 permeten especificar dades com ara els còdecs necessaris per reproduir un fitxer i de quin tipus és el contingut, si vídeo o àudio.
Juntament amb la definició de l'HTML 5 també s'està fent el mateix amb l'XHTML 5 (Extensible HyperText Markup Language), que no és res més que el mateix HTML però complint amb totes les característiques de l'XML i, per tant, encara més estandarditzat.
Per a la realització d'aquest esborrany s'ha comptat amb la col·laboració dels representants de les quatre principals companyies del món dels navegadors web: Apple (Safari), Mozilla (Firefox), Opera i Microsoft (Internet Explorer), que han aportat els seus suggeriments i idees, així com també diverses organitzacions i particulars que han estat considerats experts d'interès per al grup de treball.
Cal destacar el fet que el document en el qual es basa aquest article és encara només un esborrany de treball, i per tant les especificacions que aquí s'han esmentat poden variar en un futur proper.
Més informació:
Document de treball del W3C amb l'especificació de l'HTML 5
http://www.w3.org/html/wg/html5/
Article "A preview of HTML 5" escrit per Lachlan Hunt en A List Apart
http://www.alistapart.com/articles/previewofhtml5
December 09, 2007
Nou bloc, nova filosofia
Estreno bloc. Bé, de fet tampoc és que l'estreni, doncs ja fa un parell d'anys que el tinc, però en un altre servidor (Blogger, de Google) i força desatès. Espero que aquesta nova versió, que podríem anomenar el Racó d'en Freejack 2.0 (de fet encara estic sospesant la possibilitat de posar-li aquest nom) tingui més contingut original i no un simple "copiar i enganxar" dels articles que faig per a altres mitjans.
Podria dir moltes coses per començar, fer una declaració d'intencions per als meus lectors i explicar què hi podreu trobar aquí, però els que m'he anat seguint al llarg del temps ja sabeu què hi poso en aquest bloc: noticies sobre informàtica i noves tecnologies. Així que no us espereu un canvi de temàtica, però si un refinament del que us hi trobareu.
Així que, un cop sabut què hi podeu trobar, només em resta convidar-vos a que em seguiu setmana rera setmana en el meu nou bloc, l'Evangelista Tecnològic. Jo us hi esperaré. Us animeu? ;-)
